dilluns, 28 de febrer de 2011

retratant la lluna

Hi ha moltes maneres i moments per fotografiar el nostre astre veí; però si el que volem retratar són les formes de la seva superfície, aleshores la nit és un dels millors moments, ja que és quan la lluna destaca entre la foscor del firmament.

En primer lloc, cal que prepararem la nostra càmera. Per observar la lluna amb tots els seus detalls, el que necessitem és un objectiu que ens permeti apropar-nos-hi; per això ens cal la focal més llarga que tinguem.  Així doncs, una  càmera compacta no és la millor opció per fer una fotografia d'aquestes qualitats. El millor és disposar d'una càmera rèflex amb un teleobjectiu llarg. Si no tenim aquest equipament, sempre ens quedarà l'opció de llogar-lo en una botiga especialitzada.

El següent pas és ajustar l'exposició utilitzant el mode manual de la nostra càmera, ja que si utilitzem qualsevol mode automàtic obtindrem la lluna totalment sobreexposada: la nostra càmera veu "nit", però la llum que rep la lluna no deixa de ser la del sol, per tant haurem d'ajustar els paràmetres als valors típics d'un dia assolellat (la famosa regla "sunny f/16" us ajudarà a trobar uns valors adequats per començar). 

També es recomana l'ús del trípode per evitar tremolors. Si no en teniu cap a mà, sempre podeu buscar un suport fix on deixar la càmera i combinar-ho amb l'opció d'un disparador a distància.

Com a recomanació dir que jugueu amb diferents valors d'exposició (fent bracketing) i observeu els resultats, ja que el resultat final no deixa de ser una valoració subjectiva de cadascú.

I tot seguit, una mostra de la lluna feta amb un equip relativament modest, però on ja es comença a percebre el detall que busquem:

lluna
(Olympus e-520 + zuiko 70-300 @ 300mm f:5,6 - 1/320 - ISO100 - Figueres 2009 00h30)

divendres, 25 de febrer de 2011

6.000 milions de càmeres

Són les fotos les que fan el fotògraf? O és una bona càmera l'eina essencial perquè el fotògraf existeixi? De fet, què vol dir ser un bon fotògraf? I què és el que identifica una bona fotografia?

A vegades, per culpa de fòrums, exposicions o revistes especialitzades, hom té la impressió que una bona fotografia no està a l'abast de tothom; que per a fer-la és imprescindible una bona càmera. Així doncs, oblidem potser que una fotografia també és l'instant?

Fa relativament pocs anys només tenien accés a la fotografia aquells que disposaven d'una càmera especialitzada; avui en dia, qui més qui menys té un mòbil amb càmera incorporada; per tant, té la possibilitat d'immortalitzar un moment; així doncs, amb una càmera qualsevol ens podem convertir en fotògrafs?

Aquí teniu un exemple d'un instant (prou curiós) captat amb una (simple) càmera de mòbil:

parella finestra

dijous, 24 de febrer de 2011

el projecte impossible

Quan el mes de febrer de l'any 2008 Polaroid va anunciar que abandonava la producció de la seva famosa pel·lícula instantània per fotografia analògica, molts aficionats van llençar un crit al cel: les mítiques fotografies que es revelaven a l'instant passaven a ser història! O potser no...

Va néixer aleshores, de la mà d'uns apassionats enginyers de Polaroid, una iniciativa per salvaguardar aquest tipus de fotografia: es creava "the impossible project" (un projecte impossible). I poc més de dos anys més tard, sortia a la llum la primera (nova) pel·lícula instantània analògica, la PX100/600 Silver Shade. Els fans de Polaroid ja podien tornar a somriure.

I aquí un parell de fotografies; la primera feta amb una pel·lícula original de Polaroid 600 i la segona amb la nova pel·lícula PX600 (en b/n):
 
Quintet ReCorda
Nu tren

















dimecres, 23 de febrer de 2011

l'ego retrat

Quin és el model que qualsevol fotògraf té disponible les 24 hores del dia? Quin fotògraf no s'ha fet mai un autoretrat? Quin fotògraf no té una (o més) fotografia(es) de sí mateix? Quin professional de la fotografia no ha experimentat mai amb el seu cos?... ...el fotògraf que em negui haver estat model i fotògraf alhora, segurament no estarà dient la veritat.

Ara bé, estar sempre disponible no és condició sine qua non de cosa fàcil; és a dir, que es necessiten i s'han de tenir en compte altres aspectes; com ara una (bona) càmera, idees creatives, un trípode i, per demanar més, un disparador a distància (per facilitar les coses). Ah, i sobretot les ganes de fer fotos i més fotos, perquè a vegades resulta complicat veure que el que vols no et surt.

Com a fotògrafa amateur que em considero, aquí us deixo un ego retrat meu:

Nu + violoncel

dimarts, 22 de febrer de 2011

menys és més

A vegades no cal fer grans viatges per fer grans fotografies; a vegades només cal sortir al jardí de casa nostra (si som afortunats de tenir-ne) per trobar tot un món d'éssers petits que volen ser fotografiats. Per tant, el món de la fotografia macro ens obre la possibilitat d'obtenir imatges espectaculars sense haver de comprar cap bitllet d'avió; només cal saber buscar als racons, darrera les fulles de les plantes, a sobre d'una flor o bé entre mig de la gespa. I, és clar, també ens cal una càmera adaptada a aquest tipus de fotografia. Tradicionalment, es requeria d'objectius especials o bé d'accessoris dedicats, com ara els anells d'extensió o les lents d'aproximació, tot i que, actualment, moltes càmeres compactes digitals ja tenen incorporada aquesta funció. La finalitat no deixa de ser la mateixa: intentar ocupar tot el quadre amb el petit objecte que volem retratar.

Un parell de fotografies com a mostra de que, a vegades, menys és més:

marieta

mosca

dilluns, 21 de febrer de 2011

la màgia de la fotografia analògica

Les noves tecnologies, la millora de productes, el món digital... la innovació és constant, però no sempre s'ha de deixar el passat oblidat. La fotografia digital tothom la coneix; però... i l'analògica? Qui la coneix només ho fa recordant aquelles càmeres antigues? Aquelles que anaven amb carret i que t'havies d'esperar al dia següent per poder veure les fotografies? És realment només això la fotografia analògica? O és precisament aquesta la gràcia? És a dir, el fet d'haver d'esperar-se per poder veure les fotografies no és justament la màgia analògica? Això, els tons, les textures, la llum, el gra, el desenfocament...

Dues fotografies que mostren que esperar val la pena:

Pame

Raph

diumenge, 20 de febrer de 2011

benvinguts!

Un bloc per compartir experiències, coneixements i vivències;
tot a través de la fotografia.

Benvinguts!