dilluns, 11 d’abril de 2011

un cap de setmana Polaroid (II)

Un parell de dies immortalitzant els moments desitjats a l’instant a través de les càmeres instantànies Polaroid, cedides per la botiga Chandal. Com vam comentar fa una setmana, vam passar un cap de setmana Polaroid, gastant pel·lícules instantànies amb dues càmeres de segona mà realment molt interessants.

Les càmeres eren: una Polaroid Image Elite (amb una pel·lícula color Softtone que oferia tons suaus i a l’estil antic; ISO 640); i una Polaroid Automatic 103 (amb una pel·lícula “Type 100” 664 blanc i negre; ISO 100). En el cas de la pel·lícula color, els resultats no van ser ni de bon tros un fracàs, però estem molt més contents i orgullosos dels segons resultats: unes fotografies amb gran detall (gràcies a l’ISO) i un contrast prou marcat.

La Polaroid Image Elite treu les fotografies a l’instant, per la part anterior de la càmera (com les típiques Polaroid 600). Per contra, l’Automatic no treu les fotografies a l’instant sinó que a través d’estirar dues llengüetes s’obtenen negatiu i positiu junts. Aquests es separen després d’un cert temps que depèn de la temperatura ambient.

Per exemplificar aquest procés us adjuntem un stop motion (Nota: el vídeo no mostra ni el moment de disparar la foto, ni el temps d’espera a l’hora de separar positiu i negatiu):



Finalment, tres fotografies realitzades amb l’Automatic, fetes durant el cap de setmana Polaroid:
Raph rambla Barcelona


Nu Barcelona
La Pedrera (Barcelona)

divendres, 8 d’abril de 2011

canviant objectius

Com ja vam comentar anteriorment, les càmeres rèflex es caracteritzen pel visor que porta el seu nom: el visor rèflex que, mitjançant un mirall incorporat dins del cos de la càmera permet desviar la llum que entra per l'objectiu fins a un visor que permet composar l'escena amb el màxim confort. Tot i això, la gran majoria de les rèflex presenten un altre avantatge molt important: la possibilitat d'intercanviar els objectius.

La majoria de les càmeres compactes d'avui en dia solen disposar d'un únic objectiu, normalment de tipus zoom, que cobreix les focals més utilitzades; des de el gran angular fins al teleobjectiu. Aleshores, quin avantatge suposa la possibilitat d'utilizar diversos objectius?

Primerament, cal recordar que els zooms no són, en general, els objectius de més gran qualitat des d'un punt de vista òptic, ja que la seva construcció és sempre un compromís: com més lluminós sigui, més grans seran les seves dimensions i més costós serà de fabricar. Així doncs, els zooms de reduïdes dimensions que trobem a la majoria de les càmeres compactes digitals són normalment poc lluminosos.

D'una altra banda, cada grup de distàncies focals (angulars, estàndards o teles) solen tenir les seves particularitats òptiques (no es busca el mateix per cada un d'ells): construir un objectiu específic per una distància focal permet aconseguir el màxim rendiment per cada un d'ells. D’aquesta manera, si disposem de diversos objectius, podrem treure el millor partit de cada situació fotografiada.

Evidentment, disposar de diversos objectius implica augmentar el pes i el volum del nostre l'equip fotogràfic; però si disposem d'una càmera rèflex, de dimensions ja considerablement prou grans de per sí, incloure un o dos objectius estarà totalment justificat. Al contrari, disposar d'una càmera amb objectius intercanviables i tenir un únic objectiu (probablement un zoom) vol dir no treure profit del nostre sistema.

I quins són els objectius a tenir en compte? L’elecció d'un o altre dependrà, en gran mesura, de les necessitats específiques de cadascú i del tipus de fotografia que practica. Tot i això, es poden establir unes recomanacions bàsiques:
  • Objectiu estàndard. Utilitzat en la gran majoria de les situacions, amb una camp de visió similar al de l'ull humà.
  • Objectiu angular (focal < estàndard). Utilitzat típicament per paisatges o arquitectura.
  • Objectiu tele (focal > estàndard). Utilitzat normalment per retrat (tele curt) o per fotografia de natura (tele llarg)
  • Objectius específics, com els macro o els “descentrables” (tilt-shift).
En aquest enllaç podreu trobar un simulador de l'angle de visió que podeu obtenir per cada distància focal.

    dijous, 7 d’abril de 2011

    composar: tot un art (II)

    Seguint amb els aspectes a tenir en compte abans de disparar una fotografia; continuem:

    • Amb les càmeres rèflex ens serà més fàcil composar, molt millor que no pas amb les càmeres telemètriques per exemple.
    • El centre d’interès, allò que volem que es vegi només de donar el primer cop d’ull a la nostra imatge, no té perquè estar situat al centre de l’enquadrament, així com tampoc ha de ser el que ocupi més.
    • Desenfocament del fons (respecte a l’objecte que volem destacar), així com també desenfocament del primer pla; tot deixant l'element del mig enfocat: li donarem molta més força.
    • Quan fem fotos a persones o animals, pararem atenció en enfocar als ulls del subjecte; més que no pas a alguna altra part.
    • Buscarem un punt de vista diferent al natural, així com un picat o un contrapicat, per tal de canviar una mica i donar un aire diferent a les nostres fotografies.
    • La mirada de l’espectador segueix la direcció de les línies que té la nostra fotografia; per això les hem de tenir molt presents i no ens han de permetre que desviem la mirada a una part de la fotografia que no veiem. Destacar les línies convergents, les quals donen profunditat a la imatge.
    • Jugar amb la direcció dels objectes fotografiats; ja que, aquest fet pot donar il·lusió de moviment. Estem parlant tant de direcció real (una persona que camina), com d’una mirada, de la posició d’un objecte encarat cap a un costat o un altre, etc. Hem d’anar en compte, però, que tots aquests moviments i mirades no se’n vagin de la fotografia.
    • Els patrons de repetició són agradables a la vista, com ara un conjunt de finestres d’un edifici, una terrassa d’un bar amb les taules i cadires en punt de vista picat, ocells volant que creen formes, etc. A l’ull humà, però, les agrupacions imparells sempre li seran millors; especialment les de grups de tres.
    • Un enquadrament subjectiu, provinent del món cinematogràfic, és el de tallar el cap a les persones o objectes fotografiats, de manera que no deixem aire superior.

    Finalment, un exemple que mostra dos dels punts anteriors: l'enfocament dels ulls del subjecte i l'enquadre subjectiu del món cinematogràfic de tallar la part superior sense deixar aire:

    gat

    Amb tots aquests apunts d’avui, sumats amb els d’ahir, podem assegurar que composar és tot un art!

    dimecres, 6 d’abril de 2011

    composar: tot un art (I)

    L’ull humà percep les imatges d’una manera o d’una altra a través de la composició. La col·locació dels objectes/subjectes, els contrastos, els colors, les perspectives, els enquadraments, els enfocaments, etc. són alguns dels aspectes que hem de tenir molt presents a l’hora de fer les nostres fotografies.

    És important saber composar per poder aconseguir el que volem transmetre. És tan important que aquest tema el separarem en dues entrades del bloc per tal de poder aprofundir més en algun dels punts. El que explicarem són algunes de les “regles” més importants a seguir; i que, tot i que sempre hi ha excepcions, les hem de conèixer.

    • La primera regla, i més important, és la regla dels terços; la qual forma una quadrícula imaginària de 3x3 a la nostra fotografia i divideix la imatge en tres terços; verticals i horitzontals. Les quatre interseccions de les diferents línies marquen els punts forts; lloc on haurem de col·locar el punt d’interès de la nostra captura. Si ens trobem el cas que els punts d’interès són dos, haurem de buscar dos punts forts oposats, de manera que aquests formin una diagonal. La regla dels terços es segueix tant de manera vertical, com de manera horitzontal i la profunditat de camp hi té molta importància. Si la seguim, millorarem dràsticament la nostra composició fotogràfica. Un bon exemple de la regla dels terços és el que s’ofereix a continuació; el qual segueix la regla de manera vertical: els punts d’interès són les dues galetes  i estan situades als dos punts forts superiors.
    galetes
    • La composició cromàtica també és un dels punts més importants. Hem de saber jugar amb els colors, hem de trobar colors que no es mosseguin i que conjuntin correctament. Hi colors que combinen millor amb uns que amb d’altres; per exemple, el vermell i el verd són dos colors que lliguen molt (un camp de roselles). La gamma de colors és molt àmplia; i cada un d’ells es relaciona amb unes coses o amb unes altres. De la mateixa manera, hi ha colors que una fotografia ressalten més i donen la sensació d’estar situats en un pla més proper a nosaltres, com si haguessin avançat (com el vermell); en canvi, n’hi ha d’altres que sembla que es tirin enrere (com el blau). Tot i això, segons la combinació de colors, ressaltaran més uns o uns altres. Finalment, dir que la composició en color és molt més complicada que la composició en fotografies en blanc i negre; tot i això, hi ha imatges que necessiten el color per poder diferenciar els elements que la integren, i que aquests ressaltin degudament. Seguidament, un exemple d'una bona combinació de colors:
    flors
    I en la pròxima entrada, més apunts sobre la composició!

    dimarts, 5 d’abril de 2011

    el visor rèflex

    Quan es parla de fotografia, sovint es fa referència a un tipus de càmera molt comú: les rèflex. Gairebé tothom les coneix o n'ha sentit a parlar, però quina és la característica que fa que siguin tan conegudes?

    Ja siguin analògiques o digitals, les càmeres rèflex tenen una característica en comú: el visor que porta el nom del qual deriven. El visor és un element molt important de les càmeres fotogràfiques, ja que és a partir d'aquest que, normalment, es realitza el que anomenem composició de la imatge: es tracta de "veure" allò que volem fotografiar abans que, mitjançant el disparador de la càmera, fem efectiva la captura en sí.

    Existeixen diversos tipus de visors que podem classificar en dos gran grups des d'un punt de vista tecnològic:
    • Els visor òptics. Deixen, d'alguna manera, passar la llum que il·lumina la nostra escena, objecte de la fotografia
    • Els visor electrònics. No deixen de ser un pantalla o dispositiu electrònic que processa una imatge a partir de la llum captada per un sensor digital.
    Ambdós sistemes tenen avantatges i inconvenients, però podríem destacar, de forma resumida, la qualitat dels visor òptics respecte els electrònics, degut a que no requereixen de cap processat digital. Ara bé, no tots els visors òptics són iguals. El visor rèflex està basat en un mirall incorporat en el cos de la càmera que adopta una de les dues posicions possibles, en funció de la tasca a realitzar:
    • En posició "tancada", s'encarrega de desviar la llum que entra per l'objectiu cap el visor rèflex i permet enfocar amb precisió l'objecte a fotografiar.
    • En posició "oberta", deixa passar la llum directament des de l'objectiu fins al sensor digital o pel·lícula i, per tant, permet realitzar l'exposició necessària per obtenir la fotografia desitjada.
    Aquesta característica de les càmeres rèflex permet "veure" el mateix que fotografiarem, ja que la llum que es dirigida al visor és la mateixa que la que és captada per la superfície fotosensible (sensor o pel·lícula).

    La gran majoria de càmeres compactes digitals d'avui en dia no utilitzen cap tipus de visor (solen utilitzar la pròpia pantalla per a veure i composar les fotografies) o bé n'utilitzen algun de molt bàsic (i petit). D’aquesta manera, les dimensions de les càmeres es veuen reduïdes, però això ens priva del confort del visor rèflex per acomplir una de les tasques bàsiques de la fotografia: la composició.

    Tot seguit, us deixem un parell de diagrames que mostren el funcionament del visor rèflex (mirall obert i mirall tancat):

    mirall tancat: composant
    (llum al visor)
    mirall obert: fotografiant
    (llum al sensor/pel·lícula)














    (Els diagrames anteriors han estat extrets de Wikipedia, i estan sota llicència Creative Commons)

    dilluns, 4 d’abril de 2011

    un cap de setmana Polaroid (I)

    Tens un cap de setmana a la vista i no saps com omplir el temps? O potser no vols caure en la rutina de l’anterior i fer les mateixes activitats? Potser és que necessites només una idea diferent, creativa i innovadora per passar el dia?

    La botiga Chandal del barri del Raval de Barcelona t’ofereix una possible solució: et deixa una Polaroid perquè passis un parell de dies immortalitzant els moments que més desitgis a l’instant! Una proposta molt interessant per a tothom a qui li agradi la fotografia, especialment les càmeres Polaroid, i per qui vulgui gaudir de les possibilitats d’aquestes magnífiques càmeres instantànies!

    Aquest cap de setmana passat vam estar caminant pels carrers de Barcelona amb dues càmeres que ens va deixar la botiga; una experiència totalment enriquidora, divertida i diferent. Resultat: 30 fotografies instantànies. D’aquí una setmana alguns dels resultats obtinguts aquí, al bloc!

    "Te prestamos una Polaroid" (Chandal)

     Informació de la botiga Chandal a la seva Pàgina Web Oficial, al Facebook i al Twitter.