divendres, 11 de març de 2011

els megapíxels no ho són tot

Més i més megapíxels. Des de  l'inici de la fotografia digital, la major part de les grans companyies que van liderar aquest sector van posar en primer pla la importància de la resolució, expressada en megapíxels, amb l’objectiu d’aconseguir una qualitat equivalent al d’una pel·lícula analògica.

A mesura que la tecnologia del sensors avançava, la resolució de les càmeres es va incrementar ràpidament i els departaments de màrqueting van saber aprofitar l'anomenat "efecte megapíxels" (a més resolució, més qualitat), deixant de banda molts altres factors de gran (i més) importància, com ara la lluminositat de l’objectiu, l'ergonomia del cos o la qualitat del visor òptic.

Els megapíxels (milions de píxels) mesuren, d’alguna manera, la resolució del sensor per formar la imatge digital; per tant a més resolució, més capacitat de fer ampliacions sense perdre definició.

El quid de la qüestió és que, a l'era de la fotografia digital, molt poques de les fotos que fem arribaran a ser impreses en paper, i un percentatge encara més petit ho faran en gran format (superior al d'un full DIN-A4); per això, no es necessiten més de 5 megapíxels per obtenir una qualitat adient a l’ull humà. De què serveixen aleshores tants megapíxels? Potser només per realitzar grans ampliacions específiques de l'àmbit professional? I justifica això l’obsessió pels megapíxels?

Un exemple que mostra que, a vegades, amb només 5 megapíxels n'hi ha prou:

barques Banyoles

2 comentaris:

  1. Quanta raó.. A vegades, més val tenir una bona visió fotogràfica, que tants tants megapixls..!!

    ResponElimina