composar: tot un art (II)

Seguint amb els aspectes a tenir en compte abans de disparar una fotografia; continuem:

• Amb les càmeres rèflex ens serà més fàcil composar, molt millor que no pas amb les càmeres telemètriques per exemple.

• El centre d’interès, allò que volem que es vegi només de donar el primer cop d’ull a la nostra imatge, no té perquè estar situat al centre de l’enquadrament, així com tampoc ha de ser el que ocupi més.

• Desenfocament del fons (respecte a l’objecte que volem destacar), així com també desenfocament del primer pla; tot deixant l'element del mig enfocat: li donarem molta més força.

• Quan fem fotos a persones o animals, pararem atenció en enfocar als ulls del subjecte; més que no pas a alguna altra part.

• Buscarem un punt de vista diferent al natural, així com un picat o un contrapicat, per tal de canviar una mica i donar un aire diferent a les nostres fotografies.

• La mirada de l’espectador segueix la direcció de les línies que té la nostra fotografia; per això les hem de tenir molt presents i no ens han de permetre que desviem la mirada a una part de la fotografia que no veiem. Destacar les línies convergents, les quals donen profunditat a la imatge.

• Jugar amb la direcció dels objectes fotografiats; ja que, aquest fet pot donar il·lusió de moviment. Estem parlant tant de direcció real (una persona que camina), com d’una mirada, de la posició d’un objecte encarat cap a un costat o un altre, etc. Hem d’anar en compte, però, que tots aquests moviments i mirades no se’n vagin de la fotografia.

• Els patrons de repetició són agradables a la vista, com ara un conjunt de finestres d’un edifici, una terrassa d’un bar amb les taules i cadires en punt de vista picat, ocells volant que creen formes, etc. A l’ull humà, però, les agrupacions imparells sempre li seran millors; especialment les de grups de tres.

• Un enquadrament subjectiu, provinent del món cinematogràfic, és el de tallar el cap a les persones o objectes fotografiats, de manera que no deixem aire superior.

Finalment, un exemple que mostra dos dels punts anteriors: l'enfocament dels ulls del subjecte i l'enquadre subjectiu del món cinematogràfic de tallar la part superior sense deixar aire:

gat

Amb tots aquests apunts d’avui, sumats amb els d’ahir, podem assegurar que composar és tot un art!