dimarts, 5 d’abril del 2011

el visor rèflex

Quan es parla de fotografia, sovint es fa referència a un tipus de càmera molt comú: les rèflex. Gairebé tothom les coneix o n'ha sentit a parlar, però quina és la característica que fa que siguin tan conegudes?

Ja siguin analògiques o digitals, les càmeres rèflex tenen una característica en comú: el visor que porta el nom del qual deriven. El visor és un element molt important de les càmeres fotogràfiques, ja que és a partir d'aquest que, normalment, es realitza el que anomenem composició de la imatge: es tracta de "veure" allò que volem fotografiar abans que, mitjançant el disparador de la càmera, fem efectiva la captura en sí.

Existeixen diversos tipus de visors que podem classificar en dos gran grups des d'un punt de vista tecnològic:
  • Els visor òptics. Deixen, d'alguna manera, passar la llum que il·lumina la nostra escena, objecte de la fotografia
  • Els visor electrònics. No deixen de ser un pantalla o dispositiu electrònic que processa una imatge a partir de la llum captada per un sensor digital.
Ambdós sistemes tenen avantatges i inconvenients, però podríem destacar, de forma resumida, la qualitat dels visor òptics respecte els electrònics, degut a que no requereixen de cap processat digital. Ara bé, no tots els visors òptics són iguals. El visor rèflex està basat en un mirall incorporat en el cos de la càmera que adopta una de les dues posicions possibles, en funció de la tasca a realitzar:
  • En posició "tancada", s'encarrega de desviar la llum que entra per l'objectiu cap el visor rèflex i permet enfocar amb precisió l'objecte a fotografiar.
  • En posició "oberta", deixa passar la llum directament des de l'objectiu fins al sensor digital o pel·lícula i, per tant, permet realitzar l'exposició necessària per obtenir la fotografia desitjada.
Aquesta característica de les càmeres rèflex permet "veure" el mateix que fotografiarem, ja que la llum que es dirigida al visor és la mateixa que la que és captada per la superfície fotosensible (sensor o pel·lícula).

La gran majoria de càmeres compactes digitals d'avui en dia no utilitzen cap tipus de visor (solen utilitzar la pròpia pantalla per a veure i composar les fotografies) o bé n'utilitzen algun de molt bàsic (i petit). D’aquesta manera, les dimensions de les càmeres es veuen reduïdes, però això ens priva del confort del visor rèflex per acomplir una de les tasques bàsiques de la fotografia: la composició.

Tot seguit, us deixem un parell de diagrames que mostren el funcionament del visor rèflex (mirall obert i mirall tancat):

mirall tancat: composant
(llum al visor)
mirall obert: fotografiant
(llum al sensor/pel·lícula)














(Els diagrames anteriors han estat extrets de Wikipedia, i estan sota llicència Creative Commons)

3 comentaris:

  1. Hombreeeee! Ja era hora que ens regalesis una nova actualització!!!
    ^^

    ResponElimina
  2. Tots utilitzem (millor o pitjor!) càmeres, però que complicat és realment tot el que hi ha al darrere...!

    ResponElimina
  3. Molt ben explicat!

    El responsable del sorollet característic que se sent quan es fa una foto amb una càmera rèflex és el moviment d'aquest mirallet (canvia de posició per fer que la llum que entra per l'objectiu il·lumini el sensor i no el pentaprisma).

    Comentar també que fa uns quants anys Panasonic i Olympus van crear el sistema micro quatre terços. En aquest sistema s'elimina el mirallet i el pentaprisma, però es poden seguir usant objectius intercanviables. Resultat: avantatges de les rèflex + càmeres més petites!

    Més informació a la nostre estimada wikipedia: http://en.wikipedia.org/wiki/Micro_Four_Thirds_system

    ResponElimina